CARPE DIEM
Carpe diem deia el poeta
frueix del temps que passa, amic!
mes tot gaudint del goig del dia
que no s'esgoti el teu desig.
Guarda une poma per la set,
consella el manament de l'avi
jo dic "guarda un poc de set
per la poma que un dia et caigui"
si tot camí mena a Roma,
per hi veure pedres antigues
fes que te'n quedin d'ignorades
perquè t'hi porti una altra anada
Voldras coneixer quan estimis
de tot l'ànima de l'estimada
deixa li un poc del seu misteri
per l'encant d'una altra vegada.
Cal la set pel gust de la poma
i l'esperança per l'amor
amic, espera cada estona
per no esperar la de la mort.
Francesc Català
Francesc Català
Jóc, Conflent, 1929 — Vinçà, Conflent, 1989
Poeta i promotor cultural. |
Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d'aquell any exercí a Vinçà (Conflent). El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident (1968). Féu cursos d'història de l'art a la Universitat Catalana d'Estiu i col·laborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d'Història de la Medicina Catalana. Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord: La Tramontana, Sant Joan i Barres iL'Indépendant. Publicà dos reculls de poemes: Camins(1976) i De sol i d'ombra (1981).
