Vés a fer punyetes

Una explicació de l'expressió a l'adreça:

http://blocdedret.ub.edu/2008/10/22/ves-a-fer-punyetes/

Dins la veu Punyeta, “allò que molesta, que no té cap utilitat”, llegim al Diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans que Vés a fer punyetes [o vés-te’n a fer punyetes] és una “expressió usada per a engegar algú de mala manera”. Per la seva banda, el Diccionari català-valencià-balear defineix Enviar algú a fer punyetes com “enviar-lo a mal viatge, desitjar-li mala sort, engegar-lo de mala manera”. Segons aquest diccionari, el mot punyeta derivaria de puny....

L'Anna Maria i en Josep a la Sant Jordi

Carmel a la Sant Jordi: Les mans

Sant Jordi ...Força Catalana

L'associació Força Catalana era amb nosaltres a Sant Ferreol per celebrar la Sant Jordi.

Força Catalana te un lloc que podeu visitar, pitjan:
http://forcacatalana.cat/

Sant Jordi... Aile universelle

Hem rebut un missatge de Aile universelle que era amb nosaltres a Sant Ferriol.

Per veure el missage, pitjeu:
http://aileuniverselle.free.fr/article.php3?id_article=188

Sant Jordi

Fotos de l'escola a Sant Ferreol...





La llegenda de Sant Jordi i el drac

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.

Mes informació, pitjant l'adreça del lloc de la Generalitat:
http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/llegenda.htm

Teclat francès-català

Una exposició virtual sobre 800 anys de literatura catalana.

En Michel Bely m'ha enviat un enllac molt original que es una exposició virtual sobre 800 anys de literatura catalana.
La podeu veure pitjant l'adreça

http://cultura.gencat.net/ilc/literaturacatalana800/index.html

La Mara de Déu candelera

La Mara de déu candelera
(2 de febrer)

D'on ven aquesta festa? que son les candeles i perquè, aquí en França, fem "crèpes"?
He Trobat l'origen d'aquesta festa, buscant "festa candelera" amb yahoo.cat:

La festa popular del dia 2 de febrer s'anomena festa de LA CANDELERA.

De fet és una antiga festa cristiana que té el seu origen en la celebració del dia 40 després de Nadal.

Commemora la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem, que s'esdevingué, com diu l'evangeli, en aquest dia.

En l'evangeli d'aquest dia es narra l'anada de Josep i Maria amb l'infant als braços al temple per presentar-lo al Senyor. Allà troben Simeó, a qui Déu havia promès que no moriria sense haver vist el Salvador. Simeó canta a Jesús com a "Llum que es revela a les nacions".Per això és la festa de la Llum. I per això en aquest dia es beneeixen les candeles i es fa una processó per recordar que la Llum del món va entrar per primera vegada al Temple.

Hi ha un lloc en francès que explica molt bé l'origen de la festa:

http://www.momes.net/dictionnaire/minidossiers/vocabulaire/chandeleur-definition.html

Els hi fotrem

http://www.youtube.com/watch?v=k07VsExCeGo

L'Estaca

L'ESTACA

L'avi Siset em parlava

de bon matí al portal,

mentre el sol esperàvem

i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca

a on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en

mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja

les mans se'm van escorxant

i quan la força se me'n va

ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida

i és que, Siset, pesa tant

que a cops la força m'oblida,

torna'm a dir el teu cant

Refrani...

L'avi Siset ja no diu res,

mal vent que se'l va emportar,

ell qui sap cap a quin indret

i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,

estiro el coll per cantar

el darrer cant d'en Siset,

el darrer que em va ensenyar.

Refrani...

http://www.youtube.com/watch?v=4Zvz2GJaIqI

Proverbis de desembre i gener:

Proverbis

Desembre nevat, bon any pel blat.
Pel desembre, gelades i sopes escaldades.
Qui pel desembre vol festejar borà del foc s'ha de posar.
Pel desembre, el fred i el vent fan tremolar el més valent.
Pel desembre i pel nadal, posa el porc en sal.
Al desembre a la mort del porc, alegries i jocs.
Desembre passat, any vell acabat.
Quan fa vent i fa mal temps, totes les plantes tenen turment.
Per Santa lluça s'allargue el dia.
Per nadal s'allargue el dia d'un pas de pardal.
Per Sant Esteve, creix el dia d'un pas de llebre.
Pel cap d'any s'allargue el dia d'un pam.
Pels Reis, el dia creix i la fred neix.
Pel Sant Julià, el dia creix d'un pas de ca.
Pel Sant Sebastià, el dia creix d'un salt de ca.
Pluja per cap d'any, mal any.
La neu de gener dura un mes sencer.
Per la Lluna nova de gener, talla la fusta el bon fuster.
Mata el porc pel gener si vols que se conservi bé.
quan el gener passa, deixa corre la caça
Pel gener, una neu espera l'altre.
Pel gener, no siguis matiner.